Mitjans de comunicació “públics”

Autor: DAVID PÉREZ
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 26 de Gener de 2017

La informació és un servei públic i com a tal, té uns principis bàsics que regeixen tots els mitjans, amb independència de la seva titularitat. Em refereixo especialment a la veracitat i al respecte al pluralisme, principis defensats pel Consell d’Europa com a pilars de la democràcia.

Per això, els mitjans de titularitat pública tenen l’obligació d’impulsar activament la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat. Han de promoure, per tant, el pluralisme polític i respectar el delicat equilibri entre el “govern dels millors” i la resta. Convindria així evitar donar la sensació permanent que hi ha dels “bons”, la majoria, que són criticats pels “dolents” de l’oposició.

Hi ha una indissimulada campanya de comunicació promoguda pel govern de Toni Martí per intentar assentar el pensament únic de DA. Una campanya que va acompanyada de la voluntat de destruir determinades figures públiques i que comporta la coincidència estratègica de diversos sectarismes contra idees i persones que els fan nosa.

Som un país petit però amb una alta densitat de mala bava.

Tot plegat ajuda a explicar la gran dificultat que tenen aquells que es volen fer escoltar sense caure en formes capellanesques i en efectismes de mal teatre.
Des de la idea de servei públic, cal recuperar els mitjans de comunicació com a espais d’expressió que donin veu a la ciutadania que donin oportunitat a les persones a elaborar públicament missatges d’interès col·lectiu.

Cal augmentar el nombre i la qualitat d’espais de debat polític. Promoure programes cara a cara, de debat amb participació de polítics i ciutadans amb la possibilitat de poder interpel·lar els polítics.

Cal menys política institucional i més política en sentit ampli. Cal incorporar als espais de debat els nous agents polítics. I també cal donar veu als actors polítics no institucionalitzats. Cal estimular al diversitat d’opinió política. Massa sovint els mitjans públics mostren un esperit gregari i partidista a l’hora de decidir titulars o talls de veu. Trencar aquestes pràctiques, apostar més decididament per un discurs i perfil propi contribuiria a fer arribar al ciutadà altres aspectes del debat polític que no surten del corrent taronja sinó que s’hi contraposen.

Ens agradaria veure reforçat un periodisme crític, que no s’alimenti de l’onada mediàtica de la comunicació oficial de DA. L’opinió que hi ha” massa” política als mitjans ve accentuada perquè sempre són els mateixos protagonistes: el govern dels “millors” i els opinadors de DA.

Per això ens agrada dir que cal mantenir i defensar el principi de la separació entre informació i opinió.

Uns mitjans de comunicació públics i potents són absolutament necessaris per garantir la cohesió social. Estem vivint moments difícils a nivell de país, no ens hem de qüestionar l’existència dels mitjans de comunicació públics, que són part fonamental d’una societat moderna i plural.

Una societat que vol saber que en aquests mitjans trobarà totes les opinions representades, per diverses que siguin. Perquè una de les funcions fonamentals dels mitjans de comunicació és contribuir a la formació de l’opinió pública, és a dir interpretar la realitat que el periodista veu i a la qual el ciutadà no hi té accés, i permetre que al ciutadà li arribi la realitat de la manera més objectiva i plural possible.

Aquesta és la funció numero u dels mitjans públics. Si aquesta màxima no és respectada aleshores el mitja perd tota la credibilitat. D’aquesta manera són els periodistes que passen a no ser creïbles, i això a la llarga el que fa és distanciar la gent dels mitjans de comunicació.

La societat necessita, perquè ho reclama, una informació més fidel a la seva realitat de cada dia i menys pendent del color dels governants de torn. Finalment, informar és explicar el que els poderosos no volen que se sàpiga… la resta és propaganda.